Actualitzem la nostra aplicació amb Déu?

     L'altre dia vaig escoltar el que va compartir Jana Guerola, i em va agradar molt, tractava  sobre la discipulació, avui ho compartim amb tots vosaltres, crec que està molt actualitzat i també molt directe ,a mi em va fer pensar molt, desitgem de tot cor que us agradi :

Discipulat

     Pensant en el com i el perquè vaig demanar a la Ruth fer un discipulat, em va 

venir a la ment una imatge, la imatge de les aplicacions per mòvil. 

Periòdicament, i sempre que tinguem connexió, rebem un missatge que diu 

"tal aplicació està pendent d'actualització, desitja actualitzar-la ara?". Llavors 

podem triar entre acceptar o fer-ho més tard. Mentre no ho fem, ens estem 

perdent nous avantatges que desconeixem. Quan decidim acceptar, sovint 

apareix una altre pregunta: permet que tal aplicació accedeixi a la seva 

ubicació, als seus contactes, a la seva agenda, etc per tal de poder oferir un 

millor servei?

     Doncs el procés de transformació a mans de Déu és semblant. Sempre hi ha 

aspectes de la nostra vida pendents d'actualitzar, i Déu vol ser el nostre 

"programador". Però per fer-ho cal primerament que tinguem connexió (q 

estiguem disponibles) i q estiguem disposats. Disponibles, és a dir en diàleg 

amb Ell com a estil de vida. I disposats a permetre que ens parli i que utilitzi 

circumstàncies, persones i relacions concretes, disposats a "acceptar los 

términos y condiciones de uso". 

    En aquest sentit, entenc que el discipulat és un procés que genera les 

condicions necessàries perquè Déu ens pugui "actualitzar" utilitzant 

circumstàncies i persones concretes, però necessita que li permetem accedir 

a la nostra agenda i als nostres contactes per fer-ho.

     Fa dos anys vaig començar a sentir q hi havia vàries aplicacions pendents 

d'actualitzar a la meva vida que potser requerien d'un acompanyament més 

deliberat i profund. Quan vaig saber q es feien discipulats a l'església, vaig 

pensar q era una gran oportunitat. No ha estat fins aquest curs q vaig fer el 

pas de dir-ho a la Ruth. És una inversió de temps mutu (de temps de 

descans, de temps d'estar en família) que fa possible que mica en mica es 

vagin actualitzant idees i inquietuds, algunes més filosòfiques, altres més 

internes, que s'estaven quedant estancades. 

     Es pot viure sense actualitzar les aplicacions, però a costa de no saber com 

seria la nostra següent versió. I Déu sempre està treballant en la nostra 

següent versió.

                                                                                                   Jana Guerola